La impressió UV és un mètode únic

La tècnica de l'assecat UV (el procés fotoquímic d'assecat) es va introduir originalment com un mitjà per assecar ràpidament els esmalts d'ungles de gel utilitzats en manicures, però recentment ha estat adoptada per la indústria de la impressió, on s'utilitza per imprimir en qualsevol cosa, des de senyalització i fullets fins a ampolles de cervesa. El procés és el mateix que el de la impressió tradicional, l'única diferència són les tintes utilitzades i el procés d'assecat, i els productes superiors produïts.

En la impressió tradicional, s'utilitzen tintes solvents; aquestes poden evaporar-se i alliberar compostos orgànics volàtils (COV) que són nocius per al medi ambient. El mètode també produeix (i utilitza) calor i una olor que l'acompanya. A més, requereix pols de polvorització addicionals per ajudar amb el procés de compensació de la tinta i l'assecat, que pot trigar diversos dies. Les tintes s'absorbeixen al suport d'impressió, de manera que els colors poden semblar descolorits i esvaïts. El procés d'impressió es limita principalment a suports de paper i cartró, per la qual cosa no es pot utilitzar en materials com el plàstic, el vidre, el metall, el paper d'alumini o l'acrílic com la impressió UV.

En la impressió UV, s'utilitzen llums de mercuri/quars o LED per al curat en lloc de calor; la llum UV d'alta intensitat especialment dissenyada segueix de prop la tinta especial mentre es distribueix sobre el suport d'impressió, assecant-lo tan bon punt s'aplica. Com que la tinta es transforma de sòlid o pasta a líquid gairebé immediatament, no hi ha cap possibilitat que s'evapori i, per tant, no s'alliberen COV, fums tòxics ni ozó, cosa que fa que la tecnologia sigui respectuosa amb el medi ambient amb una petjada de carboni gairebé zero.

La tinta, l'adhesiu o el recobriment contenen una barreja de monòmers líquids, oligòmers (polímers que consisteixen en poques unitats repetitives) i fotoiniciadors. Durant el procés de curat, la llum d'alta intensitat a la part ultraviolada de l'espectre, amb una longitud d'ona d'entre 200 i 400 nm, és absorbida pel fotoiniciador, que experimenta una reacció química (reticulació química) i fa que la tinta, el recobriment o l'adhesiu s'endureixin instantàniament.

És fàcil veure per què la impressió UV ha superat les tècniques tradicionals d'assecat tèrmic basades en aigua i dissolvents i per què s'espera que continuï creixent en popularitat. El mètode no només accelera la producció (és a dir, es fa més en menys temps), sinó que també redueix les taxes de rebuig, ja que la qualitat és més alta. S'eliminen les gotes de tinta humides, de manera que no hi ha fregaments ni taques, i com que l'assecat és gairebé immediat, no hi ha evaporació i, per tant, no hi ha pèrdua de gruix o volum del recobriment. Es poden obtenir detalls el més fins possibles, i els colors són més nítids i vius, ja que no hi ha absorció al suport d'impressió: triar la impressió UV en lloc dels mètodes d'impressió tradicionals podria ser la diferència entre produir un producte de luxe i alguna cosa que sembla molt menys superior.

Les tintes també tenen propietats físiques millorades, un acabat brillant millorat, una millor resistència a les ratllades, als productes químics, als dissolvents i a la duresa, una millor elasticitat i el producte acabat també es beneficia d'una major resistència. També són més duradores i resistents a la intempèrie, i ofereixen una major resistència a la decoloració, cosa que les fa ideals per a la senyalització exterior. El procés també és més rendible: es poden imprimir més productes en menys temps, amb millor qualitat i amb menys rebutjos. La manca d'emissió de COV gairebé significa que hi ha menys danys al medi ambient i que la pràctica és més sostenible.